El garrí

Aquest cop, la poesia no ve en forma de paraules, tan adequada per certes coses, com desafortunada per altres, sino que aquest cop ha vingut en un pobre dibuix, potser no gaire original, però que sota el traç insegur i amagat rere els petits i foscos ulls, amaga un sentiment d'una manera que no hagués aconseguit plasmar en paraules.

Com et dic, si bé no té res d'especial aquest dibuix excepte el fet que l'he fet jo i l'he fet per mi, m'agradaria compartir-lo amb tu ja que, potser no veuràs el mateix que jo, potser no veuràs res apart del més immediat que t'entra als ulls, però hi ha una petita possibilitat, i a ella m'aferro, de que vegis allò que vols veure, allò que has de veure o allò que, tot i sabent que està allà, tems veure.

Igual el vent algun dia s'endurà les paraules que en silenci vaig cridar,
però fins que no arribi aquest dia, el silenci en crit es quedarà.