19 noviembre 2005

Dama de vidre

Dama de vidre, freda com el glaç
quants dies porto esperant un sol gest teu
una sola carícia que em reconfortés

Les teves paraules, que són de dolça música
ressonen encara dins el meu cor
mentre espero la propera mirada teva que em desfarà

Digue'm on t'amagues, on et puc anar a buscar
creuaria mar i terra, i cel si calgués
per tal de veure't un cop més

Dama de vidre, freda com el glaç
et seguiré buscant dia i nit
fins que els nostres cors es trobin

1 Comments:

At 20 noviembre, 2005 13:58, Anonymous Anónimo said...

oe oe oe! Un poema en català per fi!A veure si en fas més que aquest m'ha agradat molt! No entenc massa això del vidre, però vaja està prou bé.

 

Publicar un comentario

<< Home