01 diciembre 2005

La olor del vent distant

Des del sud arriba l'aire
fred i humit del mar
que, tot carregat d'esperança
alimenta els bons records del passat

De l'oest, de l'interior
arriba l'aire pur del camp
que recorda quant viciat
és l'ambient de la ciutat

Des del nord ve una suau brisa
càlida i freda al mateix temps
que es confón amb altres aires
més propers que vénen forts

Les olors són tan disperses
que et recorden els moments
Saps que la història no ha acabat
quan de cop recordes el passat

1 Comments:

At 02 diciembre, 2005 11:48, Anonymous Anónimo said...

El passat no és altre cosa
que moments que no tornaran
moments feliços o be tristos
moments que mai s'oblidaran.

no preguntis pq he escrit això ja que quasibé ni jo ho sé... esq he llegit el teu poema... i... mira... m'han vingut aquestes quatre paraules al cap...xdxd
ho sé... no escric gaire bé... :P
weno q vagi mu bé!!!
ciao ;)

 

Publicar un comentario

<< Home