Sense títol (Sobren les paraules)

La teva mirada perduda
dirigint-se a l'infinit.
Quanta inexpressivitat
quan ton cap se'n va a altre lloc

Aquella sinceritat extrema
que tants problemes t'ha portat
que poca gent apart de mi
t'ha sabut mai agraïr

Quants cops vas fer bones accions
que amb paraules espatllares
esborrant la memòria del teu gest
quedant només el record d'un lleu error

Si el calor dels teus fins braços
pogués tornar a sentir ara
en el fred d'aquest hivern
hi hauria almenys una alegria

Afortunat aquell que trobi algú que sempre estarà allà