Sense títol (Sobren les paraules)
La teva mirada perduda
dirigint-se a l'infinit.
Quanta inexpressivitat
quan ton cap se'n va a altre lloc
Aquella sinceritat extrema
que tants problemes t'ha portat
que poca gent apart de mi
t'ha sabut mai agraïr
Quants cops vas fer bones accions
que amb paraules espatllares
esborrant la memòria del teu gest
quedant només el record d'un lleu error
Si el calor dels teus fins braços
pogués tornar a sentir ara
en el fred d'aquest hivern
hi hauria almenys una alegria
Afortunat aquell que trobi algú que sempre estarà allà
2 Comments:
Tan sols puc dir una paraula per descriure aquest poema i aquesta és "preciós". Aquest cop si que puc dir que és el millor dels que has escrit inclús que el de la Lluna i el sol(que era el que més m'agradava :P) i el de Descubriendo un angel que també està molt bé, xo és que aquest... els supera
Felicitats noi!!! cada cop et queden més macus ;)
ciao!!! ;)
M'ha agradat molt, però tingues present que es diu "la calor2 i no "el calor".
Publicar un comentario
<< Home